Oriol Guixà, per a La Vanguardia

el .

Si em pregunten si sóc emprenedor, els hi responc que sóc empresari.
 
Estic content perquè ara que haig d’escriure sobre la indústria ho puc fer sota el paraigües d’una societat que no dubta de la seva importància i repercussió en el desenvolupament i creixement d’un país. Si aquest escrit tingués data a 2007, per exemple, hauria hagut de defensar-la, aportant com a arguments claus que la indústria és gairebé l’únic sector industrial que impulsa el creixement econòmic, lidera la demanda de recerca, permet la internacionalització, aposta pel talent i genera ocupació qualificada. 
 
Però tots sabem que la indústria no és cultiva sola sinó que requereix d’agents socials que vetllin per la seva bona salut. Està clar que no val aprofitar-se’n dels seus fruits si al darrera no se li cultiven noves llavors. És així doncs com tots, no solament la societat civil sinó també les administracions,hem de treballar de valent perquè aquesta àrea econòmica pugui dibuixar-se un futur sòlid i de creixement exponencial. 
 
En primer lloc, la societat civil ha de fer un canvi de mentalitat, que afortunadament ja està començant a fer. Hem de llevar-nos no pensant què farà avui el món empresarial per a nosaltres sinó què farem nosaltres avui per a ell. No es qüestió de rebre sinó de donar per després rebre. És pensar que la única via per ensortirnos-en és a través d’uns valors i d’una actitud d’esforç i de proactivitat. Hem d’aportar una mirada aspiracional i moderna i alhora tirar endavant projectes punters i sòlids, que tinguin una visió a llarg termini. I, després, no tinc cap dubte que el retorn de la indústria arribarà amb innovació, tecnologia, creixement, emprenedoria, talent, futur i sobretot lideratge.
 
I en segon lloc, un canvi en les administracions que ens regeixen. Ara no és moment d’entrebancs al sector industrial sinó de facilitadors pel seu desenvolupament. Parlo de millorar les legislacions, l’aplicació de recursos i l’aportació de vies de desenvolupament com son les legislacions mediambientals, el tractament dels sòls industrials, de prendre decisions en infraestructures per afavorir el projecte industrial de manera que es prioritzi el trànsit de mercaderies vers el de persones. Parlo, per exemple, de menys AVEs i més Eix Mediterrani, menys aeroports i més ports. I no ens hem d’oblidar de promoure les polítiques energètiques, d’internacionalització i alhora financeres. 
A Catalunya més del 50% dels llocs de treballs (directes i indirectes) els genera la indústria. Així doncs, si volem un país a les grans esferes internacionals, ens cal treballar:
 
Primer, l’educació. Enfocar els coneixements al que en un futur aportarà valor a l’àmbit empresarial. No treballar de forma independent sinó forjar sinèrgies i alhora impartir una educació de qualitat i enfocada a potenciar l’esperit empresarial. En aquest sentit, cal el retorn dels oficis professionals. Sembla que els haguem desprestigiat i que no ens aportin valor, quan en realitat són professions imprescindibles per a crear una xarxa en un país industrial com el nostre.
 
I en segon lloc, la transferència de coneixement. Sentit en múltiples fòrums però de poca aplicació fins ara, la necessitat d’estrènyer relacions entre el món universitari i científic i el món empresarial. No solament un es nodreix de l’altre sinó que ambdós aconsegueixen posar en valor nous coneixements que per les dues bandes son vitals per avançar.
 
En fi, parlem d’indústria com quelcom que se’ns escapa de les mans o que nosaltres mateixos no podem controlar. Sentim parlar de la indústria com si fos allò que nosaltres no podem fer-hi res o, si més no, no podem gestionar. Anem ben errats. Som nosaltres els qui canviarem el rumb de la crisi, som nosaltres qui dirigirem aquest país. Voluntat i esforç, dedicació i implicació, valors, lideratge i sobretot innovació. 
 
Ah! I se m’oblidava. Deixem de parlar d’emprenedors i tornem a parlar d’empresaris. Ara es parla de persones que emprenen nous projectes i que potencien nous reptes i èxits, però tots aquests no deixen de ser empresaris, i no ens n’hem d’amagar! Un empresari és aquell que arrisca, que crea llocs de treball, que aposta pel desenvolupament, que no especula, que crea valor a la societat, que lidera projectes i porta les idees allà on faci falta. Son persones que no fan enginyeria financera ni se n’aprofiten de la societat, sinó tot el contrari, li aporten riquesa i valor afegit. Sens dubte, torno a repetir, si em pregunten si sóc emprenedor, els hi responc que sóc empresari.
 
Avís Legal |  +34 938 504 100 | Colonia Lacambra, s/n  08508 Les Masies de Voltregà (Barcelona) Espanya | © 2020 La Farga.